ACTIVITATS DEL PROJECTE ENDORFINA'T

VISITA A L'AVETOSA DEL GERDAR DE SORPE

Visita al bosc L'AVETOSA DEL GERDAR DE SORPE

Qui vulgui més informació clicleu al següent enllaç:

http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/regions/SinopsiRF1.htm

Sortida BTT

Bé nois/es després d'un mati d'aventura amb la BTT us adjunto alguna de les fotos i vídeos de la sortida d'aquest matí, les altres fotos les podreu veure penjades en l'enllaç de les sortides que podreu trobar al final a la part dreta.
La sortida ha anat força bé, espero que tots/es hàgiu gaudit.

BTT.

Bicicleta tot terreny

Una bicicleta de muntanya després d'una ruta.

Com ja sabeu demà els de PRIMER de la Eso marxem a fer una ruta amb BTT. La ruta ens la faran els alumnes de cicle de grau mitjà de conducció, espero que tots us porteu bé i feu cas aquets alumnes perquè demà seran ells els vostres professors.
Per els alumnes que no puguin vindre (lesions, malaltia)  i els alumnes que demà no faran educació física (perquè el vostre professor estarà a la sortida)  hauran de llegir la teoria de la BTT que teniu a continuació i veure dos vídeos, un referent al campionat de Catalunya de Descens BTT 2009. I l'altre tracte sobre les situacions tècniques més habituals en la conducció d'una BTT. Espero deixeu comentaris sobre el que us sembla aquest esport i les impressions de les imatges dels vídeos. A més a més haureu de veure la resta d’articles i comentar-n’hi almenys 3.

Us recordo també que aquest diumenge 15 de maig hi ha la CURSA POPULAR VILA COMTAL DE SORT  , els i les alumnes interessats/des i que vulguin més informació i inscriure’s en aquesta cursa  cliqueu directament a l’enllaç següent.

http://cursapopularvilacomtaldesort.blogspot.com/p/reglament.html

Us animo a que hi participeu.!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Ens veiem demà a l'institut.




La Bicicleta Tot Terreny o BTT (en francès: Vélo Tout Terrain, VTT) o bicicleta de muntanya (en anglès, Mountain bike, MTB) és el tipus de bicicleta dissenyada per a rutes per muntanya o camp a través. Es caracteritza per uns components (quadre, rodes, canvi...) més resistents als impactes del terreny i per estar proveïdes, en molts de casos, per un sistema de suspensió a la forquilla davantera (gairebé majoritari) i amortiguació al darrere. Els pneumàtics són de 26 polzades i una secció gran i amb molt gravat per absorbir les irregularitats del terreny i assegurar la tracció.

Taula de continguts 1 Història 2 Manteniment 3 Modalitats

Història

Descens al campionat neerlandès de BTT del 2008

Una BTT en acció

Abans de l'aparició del terme i del concepte de bicicleta tot terreny o de muntanya les bicicletes ja eren utilitzades fora de les carreteres però el disseny de bicicletes específiques per a ser utilitzades sobre terrenys accidentats no va arribar fins la meitat de la dècada del 1970 als Estats Units
Joe Breeze és reconegut com el primer en construir una bicicleta específicament destinada al tot terreny, però va ser Tom Ritchey que va començar la fabricació en sèrie el 1979, creant la marca MountainBikes amb Gary Fischer i Charlie Kelly.
El primer campionat mundial de BTT, cross-country i descens es va fer el 1990 a Durango a l'estat de Colorado.

 Manteniment

L'ús de la bicicleta de muntanya per recorreguts fora de carretera i naturals fa que siguin habituals petites actuacions i ajustos sobre la marxa. Per això resulta convenient portar recanvis i eines per poder reparar les avaries que es puguin produir. És aconsellable disposar de:

• Palanques per a desmuntar les cobertes de les rodes
• Cambra d'aire de recanvi
• Manxa
• Joc de claus allen
• Tornavís d'estrella i pla
• Trencacadenes

Al mercat hi ha multieines que cobreixen la major part de necessitats en ruta.

 Modalitats

Al món de la bicicleta de muntanya de competició es consideren les especialitats següents:

• “Rally” o "Cross Country": Competicions per terreny ascendent i descendent. Es solen fer curses en circuits de menys de 10 km i diverses voltes. Tots els corredors surten simultàniament.
• "Descens": Baixades individuals contrarellotge de dificultat força elevada. El corredor va molt protegit per la gran velocitat que s'agafa i la perillositat dels recorreguts.
• "Marató": Prova de rally de gran longitud, en general més de 80 km
• "Enduro": És una variant habitualment no competitiva que se centra en rutes amb forts desnivells (de pujada i baixada), l'objectiu de la qual és salvar els obstacles que es trobin en sendes, corriols o en pistes. S'empren bicicletes de doble suspensió de recorregut mitjà-alt, i frens de disc.
• "Freeride": Descens de llarga durada, de fins a més de 10 km. Les bicicletes tenen doble suspensió però són més lleugeres que les de descens.
• "Dual slalom": Circuit de descens en paral·lel, molt técnic. És tracta de superar tots els obstacles que tens pel davant a gran velocitat. Són dos circuits idèntics, un al costat de l'altre on corren 2 corredors.
• "Four Cross" o "4x": Circuit de descens curt de 300 metres més o menys, amb diferents obstacles pel mig. Tan poden ser salts, com pedres o trocs, peralts que són corbes obertes o tancades o fins i tot corbes planes. Com diu el títol és un circuit en que corren 4 corredors a la vegada.

Hi ha bicicletes especialitzades per a cadascuna de les diferents modalitats. A rally es fan servir bicicletes lleugeres i amb suspensions amb poc recorregut, fins al punt que moltes vegades no porten amortiguació al darrere. Les bicicletes de descens són molt pesades i reforçades, amb rodes molt gruixudes, suspensions de gran recorregut i amortidors al darrere.
El ciclisme de muntanya no només fa referència a la competició, doncs també hi ha grups que organitzen rutes per conèixer territori i compartir experiències.

Coeducació.

.
Aquest vídeo es un tram de la pel·lícula "Quiero ser como Beckham".  En aquesta pel·lícula podem veure com una noia vol ser una jugadora famosa de futbol, aviat passarem la pel·lícula a classe, m’agradaria que abans llegiu la definició de coeducació.

La coeducació és l'educació d'ambdós sexes en comú no considerant el sexe masculí (a vegades el femení) com a universal.
Els educadors de l'escola nova la consideraven com l'agrupació normal de l'educació.
La problemàtica de la coeducació ha depassat el camp pedagògic per esdevenir una qüestió ideològica i político-social.
Les primeres experiències es portaren a terme als Estats Units a les darreres dècades del segle XIX. Precisament a aquest país, estan creant-se (o reconvertint-se) escoles públiques diferenciades, amb la intenció d'ofertar als pares que ho vulguin un model que cada cop està manifestant més la seva eficàcia educativa.
A Europa -en aquests moments- la mixticitat és qüestionada, ja que la igualtat d'oportunitats que se suposava havía d'aconseguir cada cop es veu més llunyana. Les greus problemàtiques de gènere que han aparegut a l'escola mixta, per exemple a França, han estat denunciades; i han posat de manifest que la mixticitat, per alguns, és una qüestió més ideològica que pedagògica. També alguns sectors feministes la posen en dubte per la millora de la igualtat d'oportunitats que es dona a l'escola diferenciada.
Entre els sectors que s'han oposat a la coeducació destaquen diferents motivacions. Alguns feminismes s'hi oposen per comportar la reproducció dels estereotips de gènere que es donen a la societat. D'altres, critiquen la dificultat que comporta la mixticitat per aconseguir que els alumnes disposin d'espais escolars lliures de pressions, i per la dificultat de l'escola coeducativa per crear una cultura escolar pròpia i proacadèmica.
A continuació podem veure una altra pel·lícula que tracta  el tema de la coeducació."Billy Elliot"

A finalment podem veure el primer espanyol que guanya una competició de gimnàstica rítmica i que ens recorda a la pel·lícula que vam veure a classe

 

Ara ja saps el que es educar tenint en compte la coeducació. Et recomano que no deixis de visitar aquest enllaç per poder saber més respecte aquest tema tant interessant.



http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/enllacos.htm

L'activitat física retrasa l'envelliment.

Un estudi Anglès, publicat a la revista Archives of Internal Medicine, va establir que les persones que realitzen activitat física son biològicament fins 10 anys més joves que les que porten una vida sedentària. Per a poder determinar-ho s’observaren les diferències en un grup de 2400 bessons, catalogats segons el nivell d’activitat.

“Una vida sedentària incrementa la propensió a patir malalties associades amb l’envelliment i una mort prematura” afirma Tim D. Spector i els seus col·legues en les conclusions de l’estudi. La inactivitat semblava disminuir l’expectativa de vida, no solament per ser causa de malalties sinó perquè també influiria directament en el mateix procés d’envelliment.  “
Per a poder determinar “l’edat biològica d’una persona, cal estudiar els “telòmers” que són porcions d’ADN que es troben en els extrems dels cromosomes i que any darrera any van disminuint la seva longitud; quan més curts siguin major serà l’edat biològica del subjecte. Ja es sabia que malalties associades amb l’estrès oxidatiu com la malaltia coronaria arterial, la diabetis, la osteoporosis etc eren causa d’aquesta reducció de longitud dels telòmers.

En l’estudi es va observa que en les persones que realitzaven activitat física els telòmers mantenien una major longitud, comparable amb persones fins 10 anys més joves però que portaven vides sedentàries. Això suggereix que l’activitat física redueix l’impacte de l’estrès oxidatiu. El que queda per determinar és el impacte que té l’estrès psicològic en l’envelliment.
Els científics concloent,  que per obtenir aquets beneficis de l’exercici s’haurà de practicar almenys 30 minuts d’activitat física d’intensitat moderada 5 vegades a la setmana.

El teu punt.! Informació sobre drogues.

"Drogues: el teu punt d'informació" és un programa dirigit a estudiants que facilita la informació sobre els riscos derivats del consum d'alcohol, cannabis i altres drogues, afavoreix processos de reflexió crítica i suggereix estratègies d'autocontrol i limitació de riscos en cas de consumir-les.
A més d'aquesta web, inclou la distribució de materials de sensibilització (exposició, marcadors de llibre i cartells) i un servei de consulta per correu electrònic a través de infodrogas@tupunto.org

Si voleu saber més sobre el tema clicar al següent

enllaç 

http://www.tupunto.org/TABACO/tabid/59/language/ca-ES/Default.aspx

Efectes del tàbac

BENEFICIS DE DEIXAR DE FUMAR:

Temps sense fumar	Beneficis
20 minuts	Disminueixen el ritme i la freqüència cardíaca. Disminueix la pressió arterial. S'incrementa la temperatura de les mans i els peus fins a nivells normals.
8 hores	Els nivells d'oxigen a la sang s'incrementen i els nivells de monòxid de carboni baixen, ambdós fins a nivells normals.
24 hores	El risc d‘infart de miocardi disminueix.
48 hores	Els sentits del gust i de l‘olfacte es normalitzen.
De 2 setmanes a 3 mesos	Millora notablement la circulació, i la funció pulmonar augmenta fins i tot un 30%.
De 1 a 9 mesos	Disminueixen símptomes com la tos, la congestió nasal o la fatiga i s'incrementa l'energia general. A més, les petites projeccions ciliars que recobreixen el tracte respiratori inferior recuperen la seva funció normal, capacitant de nou l'organisme per netejar el tracte respiratori i reduir les infeccions.
1 any	El risc de sofrir una malaltia coronària es redueix a la meitat.
5 anys	La taxa de mortalitat per càncer de pulmó disminueix gairebé en un 50% comparat amb un fumador diari d'un paquet de cigarretes. El risc de càncer de boca es redueix a la meitat.
10 anys	La taxa de mortalitat per càncer de pulmó i el risc d'accident vascular cerebral són similars als d'una persona que no ha fumat mai. Disminueix també el risc de càncer de boca, coll, esòfag, bufeta, ronyó i pàncrees.

http://berosus.org/naturals/treballs/fira07/materials/tabac.pdf

TÈCNIQUES PER AUGMENTAR EL NIVELL D'ENDORFINES.

En les sessions d’educació físic l’exercici físic crearà benestar i creació d’endorfines però també contribuirem a la producció d’aquesta hormana en la part final de la sessió anomena tornada a la calma on utilitzarem tècniques de relaxació i respiració.

Com ja hem dit l’exercici físic estimula la producció d’endorfines, el que provocarà un canvi en la nostra actitud i el nostre estat d’ànim millorarà considerablement. L’estrès derivat del exercici físic provoca un augment en la quantitat d’endorfines present a la sang. Es retarda la fatiga i això fa que produeixi una sensació de vitalitat i benestar. Mitjançant l’exercici que faran cada dia els nostres alumnes tindran aquesta aportació

Quant la nostra ment esta relaxada les endorfines es segreguen amb més facilitat i amb major quantitat. Es molt important practicar relaxació, ioga o taixí, Es per això que a la tornada a la calma en totes les sessions utilitzarem tècniques de visualització, evocarem bons moments, pensarem en fets feliços o somiarem desperts amb nous projectes i anhels així produirem la hormona de la felicitat quan necessitem recuperar vitalitat i energia.


**Activitats a realitzar al final de cada sessió en la part de la tornada a la calma**

Tècniques per augmentar el nivell de endorfines:



La visualització mental ens pot ajudar a assolir l’estimulació d’aquesta hormona. Quan ens comencem a sentir-nos malament i a perdre la nostra vitalitat es útil realitzar el següent exercici que es senzill i solament ens portarà uns minuts. D’aquesta manera augmentarà la producció d’endorfines, ens envairà una sensació d’eufòria, ens carregarem d’energia i s’obtindrà una actitud positiva per a poder fer front a la vida diària. En primer lloc haurem de buscar una habitació tranquil·la que no i hagi distraccions, lluminosa i sense sorolls molestos. Després podem escoltar una música sua i relaxant o simplement escoltar els sorolls de la naturalesa com el vent, la caiguda de l’aigua per un riu etc. A continuació començarem a relaxar-nos, eliminant la tensió muscular, reduint la velocitat de la respiració a la vegada que ens concentrem en la música. Quan estiguen en plena relaxació imaginarem una petita esfera al mig de la front, on es troba la hipòfisis, tractarem d’imaginar-la de color vermell i que d’ella surten nombrosos raigs de llums blaus que broten ràpidament i es van escapant per tot el cos, dirigint-la primer a les mans i als peus, orientant-la també alguna zona dolorida.



b) La meditació també es molt important.

Técnica de Ioga, durant 5 minuts al finalitzar la sessió escoltarem el nostre propi bàtec de cor.

El mateix però concentrant-nos en la respiració, ens tindrem que donar compte que l’aire entra pel nas fred i l’expulsem més calent. .

Aquestes tècniques d’autocontrol, relaxació farà que els alumnes es sentin capaços d’atendre millor a la classe següent, tindran un poder d’anàlisis interior que incidirà en la capacitat d’aprenentatge, actualment nombroses investigacions ho confirmen.

El massatge també provoca grans descargues de benestar, ja que les terminacions nervioses transmeten el roce de les mans sobre la pell fins al cervell activant la secreció de la hormona de la felicitat

Els 12 manaments per porta una vida saludable.

A continuació, trobaràs un conjunt de petites accions que, integrades a la quotidianitat, et proporcionaran un guany de salut considerable, amb un grau d’esforç i dedicació ínfims, una oportunitat per millorar el teu estil de vida, vegem:

1 – Un bon esmorzar, de rei, de bon matí!
Estudis científics han demostrat que amb un bon esmorzar de bon matí les probabilitats de menjar de més la resta del dia disminueixen i també millora el nostre estat físic i mental. Els nens que esmorzen bé se’n surten millor a l’escola.
La dita ens diu: Esmorzar de rei, dinar de ric i sopar de pobre.
Amb un bon esmorzar, guanyem salut!

2 – Incloguem el peix blau als nostres àpats!
El peix blau és ric en greixos omega-3. Els greixos essencials omega-3 redueixen el risc de patir malalties coronàries, normalitzen la tensió arterial, contribueixen a reduir les taxes de colesterol i ens ajuden a gestionar millor les al·lèrgies.
Menjant peix blau un cop per setmana, guanyem salut!

3 – Ens convé dormir prou!
Dormir és un activitat fisiològica imprescindible per restablir els adequats nivells d’energia i proporcionar als nostres sistemes la recuperació necessària.
Els experts recomanen dormir al menys 7 ½ hores diàries, concretament 5 cicles del son complets. Dormir poc ens afecta la memòria, l’atenció i l’aprenentatge. Les persones que no dormen bé són més propenses a patir accidents i infeccions.
Una migdiada, d’una mitja horeta, és un molt bon costum!
Dormint prou cada dia, guanyem salut!

4 – Fem vida social!
El benestar general d’una persona depèn en gran mesura de la qualitat dels seus vincles amb els altres. La soledat és un factor perjudicial per a la salut que ens pot provocar tristesa i depressió.
Ser membre d’una associació reforçarà el nostre sentit de pertinença a la comunitat, al grup trobarem i proporcionarem recolzament, assessorament, ajut en temps difícils i companyia. Participar en les activitats del grup ens mantindrà ocupats, actius i saludables.
Participant activament en una associació, guanyem salut!

5 – Sortim i caminem!
Caminar almenys 30 minuts al dia és fàcil d’integrar a la nostra quotidianitat, per exemple, fent a peu algun, o part, dels trajectes diaris.
D’entre els beneficis de caminar tenim: disminuir significativament les possibilitats de patir hipertensió i diabetis, millorar el metabolisme del colesterol, prevenir l’osteoporosi, afavorir el trànsit intestinal (prevé l’estrenyiment i el càncer intestinal).
Caminant, millorem la nostra bona forma física general i guanyem salut!

6 – Tinguem cura de les dents!
Les artèries i les venes que reguen les nostres dents estan connectades amb el sistema circulatori general del nostre organisme, una infecció a les dents es pot propagar a la resta del cos.
Rentant-nos i raspallant-nos les dents desprès de cada menjada, guanyem salut!

7 – Conreem un passatemps!
Llegir, fer pastissos, escoltar música, tenir cura del jardí, pintar; els passatemps ens proporcionen descans, relaxació, alegria i goig de viure.
“Les persones que tenen un passatemps són generalment més saludables, tenen un menor risc a patir depressió i demència.” diu Peter Lichtenberg, director de l’Institut de Gerontologia de la Universitat Estatal de Waine.
Amb l’alegria i la satisfacció de sentir-nos creatius, de participar i d’estar connectats amb el grup, millorem la nostra qualitat de vida i guanyem salut!

8 – Protegim-nos la pell del sol!
Els raigs ultraviolats danyen la nostra pell, la ressequen i li provoquen arrugues. Una exposició perllongada al sol ens pot provocar cremades i, fins i tot, càncer. Els experts recomanen: protegir-nos la pell amb la roba o amb cremes amb filtre solar i evitar prendre el sol entre les 10.00h i les 15.00h.
Protegint-nos del sol, guanyem salut!

9 – Mengem sa!
De vegades, fem els àpats importants del dia saludables i descurem els petits àpats (el berenar, per exemple), menjant aliments alts en sucre, sal o greixos. Ens convé que aquests àpats menors també siguin saludables; les fruites fresques i les verdures són una bona opció: una poma, un llesca de pa amb tomàquet, …
Les fruites i les verdures fresques ens ajuden a mantenir un cor saludable, ens milloren la memòria i ens redueixen el risc de patir certs tipus de càncer.
El refranyer diu: Amb una poma cada dia, metges estalviaria.
Amb àpats saludables, guanyem salut!

10 – Beguem aigua!
L’aigua és la més saludable de les begudes.
Entre el 60% i el 70% de la composició del nostre cos és aigua. L’aigua contribueix al bon funcionament del nostre organisme, a mantenir la temperatura corporal, a eliminar residus del metabolisme, …
Les necessitats d’aigua diàries són dependents de molts factors: la temperatura ambient, l’exercici físic que fem, el pes corporal, el tipus d’aliments que ingerim (si mengem aliments molt salats tindrem més set, si mengem fruites fresques estem menjant i bevent simultàniament).
Escoltant-nos la set i utilitzant l’aigua per assaciar-la, guanyem salut!

11 – Beguem te!
Les fulles de te han estat emprades per la medicina tradicional xinesa per tractar l’asma, les angines de pit i altres malalties vasculars i arterials i se li atribueixen un seguit de propietats: augmenta la concentració i l’agilitat mental; és astringent i pot ser útil per processos d’irritació d’estómac, mal de cap i processos febrils; és antioxidant, antimutagènic, antibacterià i anticancerígen; en el sistema cardiovascular, disminueix els nivells elevats de colesterol i prevé l’arterioesclerosi.
Bevent te, guanyem salut!

12 – Respirem en espais lliures de fum!
Compartir un espai amb algú que fuma exposa, els que no fumen, als perjudicis del tabac i a llarg termini pot ser causa de patologies greus com el càncer i malalties cardiovasculars. És per això que ens convé respirar en espais sense fum.
Evitant cafeteries i restaurants de fumadors, … guanyem salut!

Adopta un estil de vida saludable!
Segur que tens raons per deixar-ho per demà: estàs cansada, o cansat, no tens temps, … Però tens molts més motius per augmentar el teu nivell de salut i la teva qualitat de vida.
Hi tens molt a guanyar

Font: Sophia Blasco, coaching personal 

Qué són les endorfines?

Les endorfines són pèptids opioides endògens que fan la funció de neurotransmissors. Són produïts per la glàndula pituïtària i per l'hipotàlem durant l’exercici, en moments d’excitació i de dolor, durant la ingesta d’aliments picants i també amb l’amor i l’orgasme. S’assemblen als opiacis en què produeixen efectes analgèsics i donen sensació de benestar.

La glàndula pituitària s'encarrega de la producció d'endorfines.

El terme “endorfina” engloba una activitat farmacològica d’un grup de productes (anàloga a l’activitat del grup dels corticoides) i no una fórmula química específica. El terme està compost per dos parts: “endo” i “orfina”; són arrels que deriven de endògena i morfina, ja que s’entenen com a “substàncies semblants a la morfina produïdes pel propi organisme.”

En anglès, el terme “endorphin rush” (que podria ser equivalent a “ràfega d’endorfines”) s’utilitza en llenguatge col•loquial per referir-se a sensacions d’eufòria produïdes per dolor, perill o altres formes d’estrès que, suposadament, són causades per la influència de les endorfines. Quan un impuls nerviós arriba a la medul•la espinal, s’alliberen les endorfines i eviten que les cèl•lules nervioses enviïn més senyals de dolor. Immediatament després de la lesió, les endorfines fan que els animals experimentin una sensació de poder i control sobre ells mateixos que els permet persistir en l’activitat que estan duent a terme.

Taula de continguts 1 Història 2 Mecanismes d'acció 3 Activitat 4 Runner's high 5 Relaxació 6 Acupuntura 7 Embaràs 8 Referències

HISTORIA

Els neuropèptids opioides van ser descoberts el 1974 per dos grups independents d’investigadors:

• John Hughes i Hans Kosterlitz (Escòcia) van aïllar dels cervell d’un porc el que van anomenar encefalines.
• Rabi Simantov i Salomon H. Snyder (Estats Units) van trobar, en el cervell d’un vedell, el que Eric Simon (que va descobrir els receptors d’opiacis en el cervell) va anomenar “endorfines”, que literalment vol dir “morfina produïda pel cos”. S’ha de tenir en compte que estudis recents han demostrat que determinats teixits d’alguns animals són capaços de produir morfina que, a diferència de les endorfines, no és un pèptid

.

Mecanismes d'acció

La β-endorfina es alliberada a la sang des de la glàndula pituïtària i a la medul•la espinal des de les neurones de l’hipotàlem. La β-endorfina que s’allibera a la sang no pot entrar al cervell en grans quantitats a causa de la barrera hematoencefàlica, fet que fa que la β-endorfina que pot ser mesurada a la sang no ens aporti una informació clara. Aquesta substància és un producte de la proopiomelanocortina (POMC), que també és precursora de l’hormona adrenocorticotrófica (ACTH). Els efectes en el comportament de la β-endorfina es deuen a la seva acció en el cervell i en la medul•la espinal i, probablement, les neurones de l’hipotàlem són la principal font de β-endorfina que tenen. En situacions en què el nivell de ACTH és elevat (com per exemple en el síndrome de Cushing, el nivell d’endorfines també augmenta lleugerament.

La β-endorfina té la major afinitat pel receptor d’opiacis μ1, una mica menys per als receptors μ2 i δ, i baixa afinitat pel receptor κ1. Els receptors d’opiacis μ són els principals receptors on actua la morfina. Tradicionalment, els receptors μ són presinàptics, i inhibeixen l’alliberament de neurotransmissors. Tot i aquest mecanisme, inhibeixen l’alliberament del neurotransmissor inhibidor GABA, i activen les vies de la dopamina, fet que fa que hi hagi més quantitat d’aquesta substància per a ser alliberada. Aturant aquest procés, els opiacis exògens causen un alliberament de dopamina inadequat que porta a una gran plasticitat sinàptica, fet que produeix l’addicció a aquestes substàncies exògenes. Els receptors d’opiacis tenen altres funcions (fins i tot més importants) al cervell i a la perifèria, com per exemple modular el dolor, les funcions cardíaques, gàstriques i vasculars, o fins i tot el pànic i la sacietat. Sovint, aquests receptors poden estar localitzats tant en llocs postsinàptics com presinàptics.

Activitat

Els científics no es posen d’acord amb el fet de si activitats específiques alliberen quantitats mesurables d’endorfines. La majoria de dades que tenim provenen de models fets amb animals que no són rellevants en el cas dels humans. Els estudis fets amb humans, sovint mesuren els nivells d’endorfines en el plasma, que no corresponen necessàriament als nivells en el sistema nerviós central. Altres estudis utilitzen substàncies (normalment naloxona) per a mesurar indirectament l’alliberament d’endorfines. Això es fa observant els canvis que es produeixen si es bloqueja l’activitat d’una endorfina que hauria d’estar present.

La capsaïcina (la substància que es troba als bitxos) també ha estat utilitzada per estimular la producció d’endorfines.A més, ha estat utilitzada com a tractament per a certs tipus de dolor crònic.

Runner's high

Un altre efecte de la producció endorfines molt esmentat és el que en anglès s’anomena runner’s high (no existeix una traducció consensuada, i a vegades se l’anomena efecte del corredor, exaltació del corredor... tot i que el més freqüent és utilitzar el terme en anglès), que succeeix quan una persona que fa un exercici esgotador arriba al seu límit i això activa la producció d’endorfines. Les endorfines són alliberades durant entrenaments llargs i continus, quan el nivell d’intensitat és entre moderat i elevat, i la respiració és dificultosa. Això correspon al període en què els músculs utilitzen fins i tot les seves reserves de glicogen. Durant l’alliberament d’endorfines la persona pot estar exposada a dany corporal produït per l’extenuació fins a superar el seu límit físic. Això significa que un corredor pot continuar corrent tot i el dolor, superant contínuament el que havien considerat el seu límit.

Al 2008, investigadors alemanys van fer un estudi sobre el mecanisme que causa l’efecte runner’s high. Utilitzant la tomografia per emissió de positrons (TEP) combinada amb productes químics descoberts recentment que detecten la presència d’endorfines al cervell, van poder comparar els nivells dels corredors abans i després de l’exercici. Als esportistes que van ser contractats per a l’estudi se’ls va dir que l’estudi era sobre els receptors d’opiacis, i no se’ls va explicar que s’estudiarien els nivells d’endorfines per intentar trobar explicació a l’efecte esmentat.

Abans i després de dues hores de cursa, es van mesurar les diferents variables estudiades i es va fer a tots els participants un test psicològic. De les dades obtingudes en l’estudi, es va concloure que les endorfines són produïdes durant l’exercici i es concentren en les àrees del cervell associades a les emocions (àrea límbica i àrea prefrontal).

Alguns investigadors, però, consideren que les endorfines no són l’única substància que contribueix a l’efecte runner’s high. Algunes de les substàncies candidates a participar en l’efecte són l’epinefrina, la serotonina o la dopamina.

Estudis de començaments dels anys 80 posen en dubte la relació entre les endorfines i l’efecte del corredor per les raons següents:

• Quan es proporciona un inhibidor de la síntesi d’endorfines, com per exemple naloxona o naltrexona, es produeixen els mateixos canvis en el comportament que quan la persona fa l’exercici sense l’inhibidor.
• Al 2003, un estudi fet per l’institut Georgia Tech va descobrir que l’efecte pot ser causat per una altra substància produïda de manera natural, l’anandamida. Els autors de l’estudi digueren que el cos produeix aquesta substància per fer front a l’estrès prolongat i al dolor provocat per l’exercici esgotador, una teoria similar a la que hem esmentat per a les endorfines. Tot i això, l’alliberament d’anandamida no es va poder relacionar amb els efecte cognitius del runner’s high; això pot voler dir que no està relacionat amb l’efecte de manera significativa.

• Relaxació

Al 2003, investigacions clíniques van provar que la relaxació profunda d’una persona en un tanc de flotació (aparell ple d’aigua extra-saturada de sals de la mida d’una persona) desencadena la producció d’endorfines. Això explica l’alleugeriment del dolor durant les sessions.

Acupuntura

El 1999, es va comprovar el mateix efecte quan s’insereixen agulles d’acupuntura en determinades parts del cos.^] Un altre estudi va provar que els pacients incrementaven el nivell d’endorfines després de sotmetre’s a un tractament d’acupuntura.A més, la naxolona sí que bloquejava els efectes per alleugerir el dolor de l’acupuntura.

Embaràs

Un teixit de la placenta d’origen fetal excreta beta-endorfines a la sang de la mare des del tercer mes d’embaràs. Un estudi recent proposa que aquest fenomen és fruit de l’evolució adaptativa. Els autors argumenten que amb aquest alliberament d’endorfines el fetus fa que la seva mare esdevingui dependent d’aquesta substància de tal manera que s’augmenta el nombre de nutrients que van a la placenta. La seva hipòtesi prediu el següent:

• La producció d’aquestes endorfines pot tenir un paper rellevant en el conflicte entre el fetus i la mare.
• Els nivell d’endorfines tenen relació amb la capacitat de transportar nutrients per part del sistema sanguini de la mare.
• Els símptomes postpart (com per exemple la depressió postpart) en els humans són efectes secundaris d’aquest mecanisme, ja que després del part desapareix aquest subministrament d’endorfines.
• Poc després del part, la placentofàgia podria jugar un paper d’adaptació per a disminuir els efectes d’aquesta manca d’endorfines.
• Més tard, durant el període de lactància la glàndula pituïtària secreta endorfines que fan que els símptomes disminueixin.

 

Endorfina't

Us animo a que mireu aquest vídeo ja que es força interessant, ens fa un ventall de possibilitats per augmentar el nivell d'endorfines. Una vegada que l’hàgiu  vist m'agradaria que el comentéssiu. Ànims