Apunts de classe.
Escalfament
L'escalfament és un exercici fisíc i també és una part essencial de l'activitat física. És una serie d'exercicis que es realitzen abans de començar una activitat en la que es necessiti un esforç superior al normal.
Podem definir l'escalfament com a un conjunt d'exercicis efectuats per un esportista abans d'un esforç físic, destinats a aconseguir un estat físic òptim.
Taula de continguts
|
Tipus d'escalfament
- General: L'escalfament general és obligatori que es realitzi sempre que es desitgi practicar un esport o d'altre activitat que sotmeti l'organisme a un mínim esforç físic.
- Específic: D'altre manera, l'escalfament específic es basa en practicar alguns moviments característics d'una activitat determinada. Els quals dependran de l'esport que es realitzi en cada ocasió. També hem de realitzar l'escalfament al final de fer l'activitat física.
- Preventiu: Es quan una persona fa recuperació (massatges, bany de calor...) perquè s'ha lesionat algun múscul, s'ha fracturat un os, o algun cartílag, etc.
Raons per realitzar l'escalfament
- Evita les lesions durant l'activitat física.
- Activa el cor i amb això millora el bombament de la sang a tot el cos i també la capacitat d'absorció d'aire.
- Millora el rendiment de l'activitat física que es realitzarà seguidament.
Metodologia
No sempre s'escalfa igual. Això és perquè no sempre fem la mateixa activitat física després de l'escalfament. Quan el jugadors de bàsquet fan l'escalfament abans d'un partit, després de córrer una estona i d'estirar els músculs dels braços, han de fer llançaments a cistella i saltar per agafar alguns rebots. Si hem de jugar un partit de waterpolo, hem d'exercitar sobretot les extremitats superiors i nedar una bona estona. Però també hem de escalfar les altres parts del cos. Hi ha dos tipus d'escalfaments: l'escalfament general (al que tothom fa més o menys els mateixos exercicis) i l'escalfament específic, que està compós per uns tipus d'exercicis determinats segons l'activitat física que es realitzi després.Tipus d'exercicis
Els exercicis globals, en els quals intervé la major part del cos. Un exemple d'aquest tipus d'exercici és la carrera.Els exercicis de mobilitzacions articulars, que són per moure les articulacions. Per exemple: quan fem rotar els turmells a l'escalfament de la classe d'Educació Física.
Els exercicis d'estirament dels músculs principals del cos, com, per exemple, agafar-se el peu dret amb la mà esquerra per darrera l'esquena i estirar. D'aquesta manera estiraríem els músculs que hi han a la part del fèmur.
JOCS TRADICIONALS
Identificació dels termes joc popular i joc tradicional:
-Joc popular és el que està molt arrelat a una determinada zona i els habitants d’aquell lloc el practiquen habitualment, ja sigui en general o un sector concret de la població.
Popular significa que pertany al poble, el que amb les seves característiques, creences i estil de vida l’han incorporat a la seva vida quotidiana.
-Joc tradicional son aquells que els coneixem des de sempre que han perviscut al llarg del temps i que s’han transmès de generacions en generacions.
D’aquesta manera son jocs tradicionals aquells que han sofert un procés de transmissió i que han tingut continuïtat duran un determinat període històric.
-Joc Tradicional No Popular: Joc practicat per les generacions més velles, però que actualment no és practicat per els habitants del poble.
-Joc Popular No Tradicional: Joc no protagonitzat perles generacions més velles i practicat recentment pels habitants de la localitat.
-Joc Popular i Tradicional: Joc que practicaren les generacions més velles i també protagonitzat per un conjunt representatiu dels habitants actuals del poble.
A continuació veurem algun exemple d'aquets jocs.
El joc de les cadires
Nombre de jugadors:
A partir de deu.
Desenvolupament del joc
La seva versió tradicional i més coneguda consisteix en posar una rotllana de cadires al voltant de la qual els jugadors van donant voltes mentre sona la música. Quan la música s'atura s'han d'asseure, una persona a cada cadira. Però hi ha una cadira menys respecte al nombre de persones i aquell qui no pot seure queda eliminat. A cada ronda es retira una cadira. El guanyador és qui s'asseu a la última cadira quan queden dues persones jugant.
Objectiu del joc:
Aconseguir asseure’s a l’ultima cadira.
Material:
Una cadira menys que el nombre total de jugadors i un aparell de música.
Una cadira menys que el nombre total de jugadors i un aparell de música.
Què pot aportar aquest joc?
Es tracta d’un joc molt dinàmic on l’habilitat es troba en ser més llest que els companys e intentar no quedar-se sense cadira, en aquest cas es treballa l’habilitat mental, tot i que també es treballa molt l’habilitat física ja que s’ha de córrer constantment.
Es pot dir que un dels factor més importants en aquest joc es troba en la sort, ja que quan es para la música pots trobar-te davant d’una cadira o no.
El joc es realment divertit i també està animat amb música.
Un vídeo sobre el joc de les cadires:
Joc de l’arrenca cebes
Nombre de jugadors:
A partir de 5 participants
Desenvolupament del joc:
Un jugador s’asseu al terra o a un banc, i els altres damunt seu en filera i ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa el rol de pagès que arrenca cebes i ha de fer molta força. Quan aconsegueix arrencar un jugador, aquest li ajudarà a fer força per aconseguir arrencar al següent i així fins que ja no quedi ningú.
Els nens/es es col·locaran en filera i asseguts, i un es posarà de peu. Aquest que estarà de peu, intentarà aixecar als altres companys que estan asseguts. en aquest joc és molt important la força.
Material necessaris:
Cap
Objectiu:
Arrencar tots els jugadors
Què pot aportar aquest joc?
Què pot aportar aquest joc?
Es tracta d’un joc on fonamentalment es treballa la força ja que has d’estirar als teus companys dels altres per tal d’arrancar-los i que et pugui ajudar.
El joc del mocador
Nombre de jugadors:
A partir de 10 jugadors
Desenvolupament del joc:
Es fan dos equips, cada un d’ells es numeren donant a cadascú un o més números depenent de quin sigui l’últim número, es posen cada equip en un costat diferent i s’alineen els membres de cada equip un al costat de l’altre. El mestre es col·loca entre els dos grups i subjecta un mocador i diu un número dels que han repartit als equips. Els dos nens que tenen el número surten corrent cap al mocador e intenten agafar-lo, qui l'agafi primer correrà cap al seu costat intentant que el seu rival no l'atrapi, si l’atrapa queda eliminat, i si el que ha agafat el mocador arriba a la línia del seu equip sense que el contrari l’agafi, queda eliminat el contrari, també s’elimina algú en el moment que un dels participants de l’equip que ha estat cridat, traspassi la línia imaginaria que hi ha davant del mestre, línia situada enmig dels dos equips. En el moment que s’elimina un dels companys de l’equip, el seu número s’ha de repartir entre la resta. Guanya l’equip que encara té algun membre.
Col·locacions del joc del mocador:
Objectiu del joc:
Aconseguir eliminar tots els membres de l’equip contrari.
Material:
Un mocador.
Què pot aportar aquest joc?
Es tracta d’un joc molt dinàmic en el qual es treballen tant punts motrius com psicològics i també es treballa molt el companyerisme.
En el moment en que el mestre diu un número es treballa el punt de la memòria ja que es tracta de recordar-se del número que t’han repartit.
En el moment en que els dos participants ja han sortit i es troben davant del mocador es tracta d’intentar enganyar al company per tal de poder escapar d’ell amb el mocador o perquè traspassi la línia i quedi eliminat, per tant en aquest moment es important utilitzar estratègies en les quals s’utilitza la intel·ligència.
La motricitat es treballa contínuament, ja que s’utilitza tant per anar a buscar el mocador, com per tornar amb ell i evitar que el company sigui més ràpid.
Podem dir que es un joc on la diversió es constant i en el qual s’ha d’estar molt “despert”.
Seguidament mostrem un vídeo del joc del mocador:
Us convidem a explicar les vostres experiències personals en el joc del mocador. Us aporta bons records?
Un, dos, tres, pica paret
Nombre de jugadors:
A partir de 3 jugadors.
Desenvolupament del joc:
S’elegeix a un jugador que serà al que li toqui parar. Aquest es situarà mirant cap a una paret. La resta de jugadors es col·locarà formant una línia al darrera del jugador que pari a la distància establerta al principi del joc( de 7 a 10 metres de la paret)
Comença el joc i el jugador que para pica amb les mans a la paret i al mateix temps diu: un, dos, tres, pica paret!
Mentre el jugador diu aquesta frase, la resta s’aproximarà a ell tant ràpid com pugui procurant de no ser vistos pel jugador que para, ja que quan ell acaba de dir la frase es girarà ràpidament i si enganxa amb algú movent-se, aquest tornarà a la línia d’inici. És a dir, els jugadors s’han de quedar quiets abans que el jugador acabi la frase.
El joc va avançant de la mateixa manera fins que un dels jugadors aconsegueixi arribar i tocar la paret, llavors quan el jugador que pari atrapi amb algun altre que es mou, aquest serà al que li tocarà parar.
Objectiu del joc:
Enganxar “in-fraganti” a algun jugador mentre s’acosta a la paret.
Materials necessaris:
Només és necessària una paret.
Què pot aportar aquest joc?
Es tracta d’un joc on es desenvolupen les habilitats motrius i psicomotrius, però sobretot es caracteritza per la capacitat del nen a l’hora d’aplicar l’estímul acció-reacció, ja que ha de saber quedar-se quiet abans que el que pari acabi de dir la frase i ràpidament ficar-se a correr quan es giri cap a la paret, i així successivament fins que arribi a la paret.
També es treballa l’equilibri a l’hora de quedar-se quiet
.
.
El joc de la xarranca
Nombre de jugadors:
Dos com a mínim.
Desenvolupament del joc:
Depèn del lloc on es juga, poden variar lleugerament les regles i el nom del joc. Tot i que una de les variants més típiques és la següent:
Hi juga un nombre indeterminat d'infants. Per torns es tira una pedra plana a la casella que toca. Es comença per l’1 i es va pujant (1, 2,3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10) fins arribar al 10. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa el recorregut de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, al peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna, simultàniament (eixarrancats). En arribar al 10 l’ infantes gira i torna fins al principi. Quan s'està a la casella anterior ala que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o enllençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. Si fa tot el recorregut continua amb la següent casella fins que les ha fettotes. Qui primer fa tot el recorregut guanya.
Objectiu del joc:
Aconseguir fer tot el recorregut.
Material:
Una pedra plana i guixos de colors per dibuixar la xarranca al terra.
Què pot aportar aquest joc?
Què pot aportar aquest joc?
Estracta d’un joc amb grup en el qual està garantitzada la diversió. És un joc físic i d’equilibri, per tant s’ha de ser hàbil a l’hora departicipar-hi, es un joc per a totes les edats i en tot moment es lluita per intentar posar la pedra dins de la casella, ja que es el punt clau per poder tirar endavant amb el joc i aconseguir la victòria.
Seguidament mostrem un vídeo del joc de la xarranca:
El joc dels disbarats
Nombre de jugadors:
A partir de 5 jugadors.
Desenvolupament del joc:
Tots els jugadors seuen al terra formant una rotllana. Es tria al jugador que començarà el joc, i aquest li fa una pregunta a cau d’orella al que està assegut al costat seu. Per exemple: Per a què serveix el pa...?
Aquest li respon: - per menjar., i llavors aquest li formula una altra nova pregunta al del seu costat, el qual li respondrà.
Quan tots els jugadors hagin fet una pregunta, i es torni a arribar al jugador que ha iniciat el joc. Llavors, aquest dirà: a mi m’ha preguntat que per a que serveix el pa i m’han dit que per mocar-me.
Objectiu del joc:
Passar-s’ho be i adonar-se de la incoherència de les frases.
Material necessari:
Cap
Què pot aportar aquest joc?
En aquest joc el que es treballa és la creativitat per tal que al final surtin disbarats i respostes ingenioses.
També sense adonar-se els nens treballen el lèxic, i s’adonen de la incoherència de les frases.
És un joc molt divertit i ingeniós.
FEINA A CASA:
-Us convido a comentar els diferents jocs amb experiències personals.
-Classificar aquets jocs segons siguin jocs tradicionals, populars etc.
-Preguntar a la vostres avis i a la gent més gran de la vostra població sobre els jocs que jugavaen de petits i fer almenys un recull de 10 jocs populars o tradicionals.
Molta sort.
1 comentari:
El joc de les cadires m'agradat molt perque es un joc classic i ademes es molt bo de jugar a mi m'agradada molt
Publica un comentari a l'entrada